Back قدوة Arabic Модел за подражание Bulgarian Forbillede Danish Vorbild German Role model English Rolmodelo Esperanto Modelo a seguir Spanish Portaera-eredu Basque رل مدل Persian Role model (sociologie) French

Model a seguir

Un model de conducta o a seguir és una persona el comportament de la qual, exemple o èxit és o pot ser emulat per altres, especialment pels més joves.[1] També se li sol dir referent.

El terme model a seguir se li atribueix al sociòleg Robert K. Merton, que va encunyar la frase durant la seva carrera.[2] Merton va plantejar la hipòtesi que els individus es comparen amb grups primaris de referència de persones que ocupen el paper social a què aspira l'individu.[3] Un exemple és la manera com els aficionats joves idolatren i imiten els atletes professionals o artistes de l'entreteniment.

A la segona meitat del segle XX, els defensors de l'equitat al lloc de treball als Estats Units van popularitzar el terme i el concepte de model a seguir. Es veia com a part d'un lèxic de capital social més ampli, que també inclou termes com a sostre de vidre, xarxes, tutoria i guardià que serveixen per identificar i abordar els problemes que impedeixen l'èxit professional als grups no dominants. Posteriorment, el corrent principal en la literatura empresarial va adoptar els termes i conceptes, promovent-los com a camins cap a l'èxit per a tots els professionals. El 1970 aquests termes no eren al vocabulari americà general; a mitjan dècada de 1990 s'havien convertit en part de les converses quotidianes.[4] Encara que la frase model a seguir ha estat criticat més recentment com a “desactualitzat”,[5] el terme i la seva responsabilitat associada encara és prominent en la consciència pública com una frase d'ús comú, i una “presència poderosa” a la indústria de l'entreteniment i els mitjans.[6]

Els models a seguir també poden ser nacionals, per exemple, els polítics i intel·lectuals xilens van tenir França com el principal model a seguir durant gran part del segle xix fins que es van enfocar a Alemanya les últimes dècades del segle.[7]

  1. ↑ «Role model». Dictionary.com. Random House, Inc. 2013.. [Consulta: 25 gener 2014].
  2. ↑ Calhoun, Craig J., (ed.). Robert K. Merton: Sociology of Science and Sociology as Science. New York: Columbia UP, 2010. ISBN 978-0-231-15112-2. 
  3. ↑ Gerald Holton «Robert K. Merton - Biographical Memoirs». Proceedings of the American Philosophical Society, 148, 4, 04-12-2004, pàg. 506–517 [Consulta: 7 agost 2007]. «He developed a theory of the reference group (i.e., the group to which individuals compare themselves, which is not necessarily a group to which those individuals belong), and elaborated on the concepts of in-group and out-group.»
  4. ↑ Laird, Pamela Walker. Pull: Networking and Success since Benjamin Franklin. Cambridge: Harvard University Press, 2006. ISBN 9780674025530. 
  5. ↑ Whannel, Garry. Media Sport Stars: Masculinities and Moralities. Londres: Routledge, 2013. ISBN 9781134698714. 
  6. ↑ Tomlinson, Alan. A Dictionary of Sports Studies. Oxford University Press, 2010. ISBN 9780199213818. 
  7. ↑ Sanhueza, Carlos. «El debate sobre "el embrujamiento alemán" y el papel de la ciencia alemana hacia fines del siglo XIX en Chile». A: Ideas viajeras y sus objetos. El intercambio científico entre Alemania y América austral. Madrid–Frankfurt am Main: Iberoamericana–Vervuert (en castellà), 2011, p. 29–40. 

Developed by StudentB